RECORDS D’INFANTESA DE MOSSÈN JOAN SERRA  FONTANET (sols text, per imprimir)

DELS ANYS 1936  AL 1939

Mort de la meva àvia, a Gandesa 

En morir la meva àvia, Rosario Pallàs Pedret (a.c.s), el dia deu de juny de mil nou-cents trenta-sis, vaig anar a Gandesa amb la meva mare  per fer companyia al meu avi i em vaig quedar a casa seva. Jo tenia deu any d’edat. 

Horta de Sant Joan 

Vam anar a la masia d’Horta de Sant Joan a passar uns dies amb el meu avi Jaume i, quan va començar la guerra civil el meu oncle Josep Fontanet (a.c.s.) va venir a buscar-nos per anar a Gandesa, per estar tots junts. 

Fets a Gandesa 

El dia 22 de juliol de l’any 1936 van  treure tot el que hi havia dedicat al culte i els sants, a l’església parroquial, i els van carregar en un camió amb la Mare de Déu de la Fontcalda al darrera de tot del camió, molt visible.

Van cremar tots els sants, al camí del cementiri, menys la Mare de Déu de la Fontcalda. Una dona de casa Jardí la va agafar, la posà en un sac i la va amagar al Mas del Tronc, al camí de la Fontcanda.

Quan els nacionals van entrar a Gandesa es va anar a buscar amb tota solemnitat i amb l’assistència de molta gent. 

Tots Sants del 1936 

El dia de Tots els Sants anàrem  al cementiri i en un replà del camí, hi trobàrem les restes dels sants que havien cremat. 

El temple parroquial 

Després, al temple parroquial hi posaren el mercat, amb un rètol sobre la porta principal que deia: Mercat Municipal. 

Assassinat del Sr. Rector de Gandesa: Domingo Mauri 

El Sr. rector de Gandesa es va refugiar, vestit de seglar, a casa del meu avi fins que el varen portar a Tortosa amb el Sr. vicari.

 Abans d’arribar a Tortosa, a Xerta, els gandesans d’esquerra van avisar els del control de Xerta que passarien dos sacerdots, perquè els agafessin.

El cotxe, abans d’arribar a Xerta, va tenir un avaria i varen passar molt de temps per arreglar-la. 

Els del comitè de Xerta es van cansar d’esperar i se n’anaren.

Ells van arribar a Tortosa i el Sr. rector va anar a casa d’uns parents, fins que el van anar a buscar per assassinar-lo   

Agafen alguns homes de dreta 

Els primers dies de la guerra, els del comitè de Gandesa van agafar els homes més assenyalats de dreta i els posaren a la presó. 

Tot jugant vaig passar per davant de la presó i, en una finestra, hi havia l’Anton Monner, fill d’una germana del meu avi, Maria Teresa, que guaitava. 

Primers gandesans assassinats 

El dia 28 d’agost de 1936 van assassinar els homes més destacats darrerament, a la població de Gandesa. Entre ells, el pare de la Maria i de la Rita, Santiago Soro, casat amb Carme Fontanet (germana del meu avi) i varen deixar anar de  la presó els altres homes detinguts. 

En arribar a casa el meu oncle Josep Fontanet (a. c. s), alliberat de la presó, vam anar, ell i jo, a veure la meva tia Carme Fontanet (a. c. s.), viuda de Santiago Soro, a qui li va agafar un atac de nervis, com a conseqüència de la mort del se marit. 

Assassinen  vint-i-vuit gandesans més 

El dia tretze de setembre del 1936, que era la festa de la Mare de Déu de la Fontcalda, agafaren i assassinaren, al cementiri de Gandesa,  els que havien deixat anar de la presó. Entre ells, el meu oncle Josep Fontanet Pallàs, casat amb Rosita Suñer i Manuel Boira, casat amb la germana del meu avi Jaume. Però no varen matar a l’Anton Monner Fontanet, que seguidament va anar a refugiar-se a Barcelona. 

Es va obligar els gandesans  a anar davant de l’Ajuntament i es van fer discursos. Una frase que van dir fou que “aquell dia s’havia fet justícia a Gandesa”.  

El temple parroquial convertit en mercat 

Posaren una entrada a la paret darrera d’on hi havia l’altar major. A la capella del santíssim, també van tirar a terra la paret, al darrere d’on hi havia l’altar, i hi obriren una porta per entrar. 

Rètol a la porta principal del temple 

Posaren un  rètol que deia: Mercat municipal. La canalla del poble hi anaven a jugar i a córrer. 

Botiga de “Casa  Antonio” 

Al meu avi que tenia una botiga “Casa Antonio”, li buidaren. Era una botiga gran. Hi havia merceria, sabateria, petites coses de joieria etc. etc. Tot ho posaren a la botiga de cal Fuster. 

Dono la comunió a casa d’amagat   

La Paz Navarro anava a Tortosa i portava formes consagrades, que jo donava a les persones de confiança que assistien al segon pis de casa de l’avi. 

Classe a casa la senyora Consolació 

Jo anava, al matí, a casa de la senyora Consolació Meix, com si anés a col·legi i ella ens feia llegir i fer problemes. No donava notes. 

Avió perdut 

Un dia van veure un avió que anava volant, i donava voltes sobre Gandesa. Finalment va aterrar al camp que està darrera del cine, a prop de la carretera de Tortosa. 

Com que l’avió era “feixista”, agafaren el pilot i el portaren a Tarragona. 

Els meus pares, al Vendrell 

Els meu pare, Salvador Serra Escardó, i la  meva mare, Beatriu Fontanet Pallàs, estaven al Vendrell i els tres germans a Gandesa. 

Quan els nacionals  entraren a Gandesa, nosaltres no podíem ni veure els meus pares, ni anar al Vendrell.

Vam rebre alguna carta del nostres pares mitjançant la Creu Roja Internacional. 

Família Sallés, a Gandesa 

Van venir a viure a Gandesa el Sr. Joan Sallés, la seva esposa Maria Verdaguer i les seves filles Paquita i Maria Rosa. El meu avi els va llogar el segon pis, d’on vivíem nosaltres.

Ell estava col·locat a l’Ajuntament de Gandesa i es feia passar per esquerrà. 

El Sr. Jordi 

La família Sallés coneixien mossèn Lliberat Xuriac, que es feia dir el senyor Jordi. Com que era sacerdot va dir missa sense ornament al segon pis i jo li feia d’escolanet. Hi assistia tota la família. 

Els nacionals s’acosten a Gandesa 

Quan les tropes nacional s’acostaren a Gandesa anàrem a viure a la masia de cal Galerà, l’avi,  l’oncle  Joan Antoni i la seva esposa Paz Pallàs i els tres germans.  

Dormíem a la pallissa. També van venir a viure a la masia la senyora Maria i les seves filles. El Sr. Joan Sallés es va quedar a Gandesa, però venia a dormir a la masia. La seva esposa, aproximadament a les nou del vespre, cridava amb tota la força Joan!, Joan!, fins que ell de lluny li responia. 

Els nacional arriben a Gandesa  

El dia dos d’abril, de l’any 1938, van  arribar els nacionals a la masia.

L’oncle Juan Antonio i nosaltres ens acostàrem a una pineda que estava a prop i vam veure els soldats nacionals que oïen missa i ens quedàrem a oir-la. Era diumenge. 

Quan vam tornar a la masia, l’avi Jaume estava molt nerviós i ens va renyar perquè ell ens esperava per llegir les lectures de la missa, com es feia cada diumenge. 

Tornem a Gandesa 

Després de dinar tornàrem a Gandesa, molt alegres perquè ja érem nacionals. 

De la masia a Gandesa, hi havia dues o tres hores a peu. 

Moros que venen moltes coses 

Arribàrem a Gandesa sobre les sis de la tarda i vàrem passar per la Plaça Nova i estava plena de moros que venien.

Vàrem comprar alguna cosa amb pessetes de plata que teníem guardades. Era el 2 d’abril de 1938. 

Canvis importants 

El rètol que havien posat a la porta principal de l’Església estava penjant i estripat. 

Molt contents, tornàvem a ser a casa de l’avi. 

Van nomenar al Sr. Vallverdú, batlle de Gandesa. Es va restaurar el temple parroquial posant un altar de fusta. Es taparen les portes que havien fet i es feren els bancs per als assistents a l’Església. 

Famílies abandonen Gandesa 

Les famílies destacades d’esquerra varen marxar de Gandesa amb carros, també altres que van tenir por van deixar les seves llars abandonades. 

Els nacionals agafen les homes destacats d’esquerra 

Els nacionals agafaren els homes d’esquerra que havien destacat i els posaren a la presó. 

Judici a l’Ajuntament de Gandesa 

Hi va haver un judici a l’Ajuntament i jo hi vaig anar. També hi havia la Rita Soro Fontanet i altres persones. Unes cent persones en total. 

Van portar els homes que havien agafat. Els van acusar i tots deien que eren innocents. Les persones que ho contemplaren protestaren.

Hi van haver algunes sentències de mort i alguns anys de presó per als acusats. 

L’avi omple la botiga novament i li roben 

El meu avi va omplir la seva botiga de Gandesa, quedant a deure moltes coses. 

En passar els rojos el riu Ebre, a Mora d’Ebre, cap a Gandesa, vam haver de marxar cap a Saragossa.

Els soldats i altres persones que es quedaren a Gandesa, van robar tot el que hi havia a la botiga del meu avi. 

Temple obert i missa 

Va venir mossèn Ramon Cabús, que havia estat amagat a la Fatarella i deia la missa cada dia al temple parroquial. 

Temps del dos d’abril fins el vint-i-cinc de juliol de 1938 

La meva tia Magdalena Fontanet feia d’infermera a Gandesa i jo anava a veure els soldats nacionals ferits, que estaven abans de passar el riu Ebre. Tenia dotze anys. 

Les tropes roges passen el riu Ebre 

El dia de sant Jaume, vint-i-cinc de juliol de mil nou-cents trenta vuit, quan em vaig llevar al matí vaig sentir els soroll de moltes bombes que queien i vaig preguntar què passava. Em van dir que les tropes dels rojos havien passat el riu Ebre i que avançaven ràpidament cap a Gandesa.

Mn. Ramon Cabús, en saber que el rojos havien passat el riu, va marxar corrents perquè no l’agafessin. 

Al matí varen arribar gent de la Fatarella que fugien, i a les cinc de la tarda Ia tieta Magdalena ens va dir que preparéssim les coses per marxar de Gandesa. 

Alcanyís i Saragossa 

Marxàrem cap a Saragossa a peu, per la carretera de Batea, sentint el soroll de bombes que tiraven i els avions que passaven. 

Hi havia molta gent amb carros i cavalls carregats que feien el mateix camí. Un cavall es va desbocar i va començar a córrer, els homes intentaren parar-lo i una dona agenollada amb els braços en creu demanava ajut a la Mare de Déu de la Fontcalda, patrona de Gandesa. 

Quan feia una bona estona que caminàvem cap a Saragossa, abans d'arribar al Coll del Moro, on Franco va dirigir la batalla de l'Ebre, un camió es va parar i hi pujàrem. Quan feia poc que hi estàvem, un avió ens va ametrallar i jo em vaig trobar sota un cep a la vinya, sense saber on era.

Quan va passar una estona vàrem tornar al camió fins a Alcanyís i ja era de nit. Aquella nit  la passàrem al carrer a Alcanyís. 

Després vàrem anar a l'hospital, on vàrem dormir una mica. Com que la gent, quan arribava a Alcanyís, no la deixaven entrar al poble, anava a un gran corral buit. Allí hi trobàrem molta gent coneguda. 

D'Alcanyís, anàrem a Saragossa en un camió . Allí anàvem a menjar a Casa Amparo, la casa de Caritat. Jo passava molta gana. 

El primer d'octubre estàvem a Saragossa, on vaig presenciar la gran desfilada de  soldats nacionals. 

Poc després de Saragossa, anàrem a Horta de Sant Joan, que era nacional. Allí el meu avi va llogar una casa, des d'on es veien les llums, i després se sentia el soroll, de les explosions de les bombes del nacionals i dels rojos que queien a la serra de Pàndols (just a sobre de Gandesa).  

La meva mare Beatriu que estava al Vendrell ens ve a buscar  

Quan els nacionals van entrar al Vendrell, el 20 de gener de 1939,

els tres germans,  Roser, Joan i Jaume van anar al Vendrell on hi havia els meus pares, Salvador i Beatriu. 

El dia u d’abril de 1939, des de l’Ajuntament del Vendrell, es va dir públicament que la guerra s’havia acabat.    

Mn. Joan Serra i Fontanet

Redactat el dia de Tots els Sants, a Barcelona, l’any 2009 

Escrit copiat literalment del llibre Notes d’història de Gandesa, de Joan B. Manyà, prevere. Algueró i Baiges, S.R.C., Tortosa, 1962. Pàgines 179 – 181. 

Després de vicissituds militars diverses la nostra comarca fou dominada per les tropes franquistes i el front entre els dos exercits combatents quedà en el curs material del riu Ebre, fins al juliol de 1938, quan les tropes republicanes aconseguiren passar el riu i penetraren per la nostra comarca. El dia 25 arribaren a les parets de Gandesa, davant del fossar, on es parapetaren d'antuvi els oponents que a corre-cuita foren enviats de diverses parts d'Espanya. (Cf. Corral, La batalla del Ebro, Madrid, 1959, pàg. 5, 11, 15, etc.). Els republicans fins aleshores triomfants i eufòrics no pogueren entrar a la població, perquè hi trobaren la primera resistència una mica seriosa, sembla que avaluada excessivament en l'apreciació dels atacants. I allí es plantejà la gran batalla. Gandesa ciutat i el terme occidental foren el campament de les tropes de xoc del general Franco. Ell mateix en persona venia diàriament d'Alcanyís i es situava al nostre Coll del moro i des d'allí dirigia les operacions militars (1). 

Les tropes republicanes detingudes aviat en llur ofensiva s'establiren sòlidament a la banda oriental del terme de Gandesa (Puig de l’àliga, sant Marc, Pàndols, Obaga de la Fontcalda) esperant la contra­ofensiva. Aquesta dirigida d'antuvi contra Pàndols, es vegé obligada a desistir de I'atac frontal en vista de les baixes que els causava la tenacitat i bona posició dels republicans. Després, a darrers d'octubre, fou atacada i presa la serra de Cavall. Les tropes de Franco s'hi llençaren amb tota llur força: 175 peces d'artilleria, avions, marroquís, legiona­ris, etc. Foragitat l’enemic de serra de Cavall, el sector de Pàndols i sant Marc fins aleshores inex­pugnable, caigué pel seu propi pes. I per fi l’exèrcit república desfet materialment (mes de cent mil bai­xes) i sense esperit bél·lic ni esperança de victòria, repassà l’Ebre empaitat de l'enemic, que de seguida dintre el mes de gener de l'any següent s’apoderà de Barcelona, i la guerra quedà virtualment decidida a favor de les tropes del general Franco. 

Mentrestant, en aquells quatre mesos que durà la batalla dita de l'Ebre, els avions i els canons i els primers personatges militars espanyols, contínues tropes de refresc, italians i alemanys i moros, trinxeres i xavoles, atacs i contraatacs, valenties i heroismes, sepultures de cadàvers i hospitalització de ferits, etc., etc., eren el pa nostre de cada dia i el tema de conversació per les cases i carrers i terme de Gandesa, fins a darrers de novembre quan, repassada pels republicans la línia de l'Ebre, donaren per fracassada l'ofensiva que havien iniciat el dia de sant Jaume. 

(1) Quinze anys mes tard, el dia 2 de setembre de 1953, la Diputació provincial de Tarragona, per commemorar l’assistència del generalíssim Franco, erigí un monument de pedra en aquell mateix lloc des d'on ell guaitava i dirigia les vicissituds de la campanya.

Enllaços d'interés:

Centre d'Estudis de la Batalla de l'Ebre:

http://www.tinet.cat/~cebe/catala/indexcat.htm

Videos sobre la Batalla de l'Ebre: