RECORDS DE MOSSÈN
JOAN SERRA FONTANET DE LA SEVA ESTADA A BONASTRE (TARRAGONA), ELS ANYS 1954 AL 1959RECORDS DE MOSSÈN
JOAN SERRA FONTANET DE LA SEVA ESTADA A BONASTRE (TARRAGONA), ELS ANYS 1954 AL 1959
En morir el rector de la Parròquia del Sagrat
Cor de Barcelona, Mn. Jaume Segarra, vaig quedar encarregat de la Parròquia.
Però jo sabia que no m’hi podia quedar perquè era massa jove, tenia
vint-i-vuit anys.
Concurs de parròquies
En convocar, el Dr. Gregorio
Modrego, el
concurs a parròquies vacants, entre elles hi havia Santa Magdalena de Bonastre.
CIRCURLAR:
Convocando a la firma de Parroquias vacantes de esta Diócesis
(Butlletí
del Bisbat de Barcelona, del 6 de març de 1954, pp. 133-136)
Terminada con laudable celo y diligencia la labor que encomendamos al Tribunal examinador de Parroquias, celebrado en esta Diócesis los días 28 y 29 de octubre del pasado año, conforme al Edicto de Convocatoria de fecha 31 de marzo anterior, por la presente llamamos a los sacerdotes opositores para que, cuanto antes les sea posible en el decurso del próximo mes de marzo, personalmente o por medio de procurador sacerdote debidamente autorizado, comparezcan en nuestra Cancillería, al objeto de firmar las parroquias a que aspiren entre las que figuran en el Elenco inserto a continuación de esta Circular, en el que van incluidas todas las parroquias vacantes, a excepción de aquellas que están confiadas a Ordenes o Congregaciones Religiosas.
En el acto de la
comparecencia, los opositores presentarán
el correspondiente escrito firmado de su propia mano, en el que habrán
consignado claramente las parroquias a que aspiran.
Conocemos, venerables y muy queridos
sacerdotes,
el excelente espíritu que os anima al tomar parte en este Concurso, y no
dudamos que, al señalar las parroquias que serían de vuestro agrado, lo haréis
puesta la mirada en Dios nuestro Señor, en el mejor servicio de la Iglesia y en
la santificación de las almas, sin el menor interés puramente terreno y con la
mayor objetividad posible de vuestra idoneidad y cualidades para las parroquias
de vuestra preferencia.
(...)
El Arzobispo-Obispo
(...)
PARROQUIAS DE ENTRADA
Arciprestazgos foráneos
Santa Magdalena de Bonastre.
(...)
DECRETO
de primera provisión de parroquias vacantes en esta diócesis
(BOLETÍN OFICIAL DEL
OBISPADO DE BARCELONA 7 DE JULIO 1954, pp. 335-342)
(...)
POR EL PRESENTE, en uso de las
facultades que Nós competen a tenor del canon 455, I, del Código de Derecho
Canónico, y del artículo 10 del vigente Concordato y 2 del Convenio de fecha 16
de julio de 1946, puesta la mira únicamente en la gloria de Dios, el buen
servicio de la Iglesia y la santificación de las almas, tenemos a bien nombrar
y nombramos a los sacerdotes que hemos considerado más idóneos para regir y
gobernar como párrocos propios las parroquias que figuran en la siguiente
(...)
Parroquias
de entrada.
Santa Magdalena de Bonastre.
Rdo. D. Juan Serra Fontanet.
(...)
Los expresados sacerdotes
comparecerán ante Nós o Nuestro discreto señor Vicario General el día 20 del
presente mes de julio, a las doce horas, para emitir la profesión de Fe,
prestar juramento ordenado por Su Santidad el Papa Pío X en su «Motu proprio de
Sacrorum Antistitum», y recibir la colación canónica, con las Letras
posesorias y «de inmittendo in possessionem».
Dado en Barcelona, a los
dos días de julio de mil novecientos cicuenta y cuatro.
Gregorio,
Arzobispo-Obispo de Barcelona
Por mandato de su
Excia. Rvma. el Obispo, mi Señor
Dr. Alejandro
Pech, Pbro.,
Canciller-Secretario
_______________________
Em
presento i em donen la parròquia “forànea” de l’Arxiprestat del Vendrell: Santa
Magdalena de Bonastre.
Vaig a veure la parròquia
Mn.
Joan Capell, el dia de la festa major del Vendrell, 26 de Juliol, em porta en
moto a Bonastre per conèixer la Parròquia; i en saber la joventut que estava a
Bonastre, varen venir després de sopar, a la casa rectoral, per conèixer el nou
rector.
Després
d’unes breus paraules meves, hi va haver un petit diàleg. Preguntaren d’on era
fill, on havia estava abans, i un jove em va preguntà què pensava del ball. Jo
li vaig contestar que amb el temps ja ho veurien.
Presa de possessió de la Parròquia de santa Magdalena de Bonastre
Vaig
prendre possessió de la Parròquia el dia 4 d’octubre de 1954. En foren
testimonis Josep Mª Marlès, batlle del poble, Joan Godall i el delegat del Dr.
Gregorio Modrego, Mn. Josep Duran i Margarit.
Prenc possessió de la parròquia
Quan
vaig prendre possessió de la Parròquia de Santa Magdalena de Bonastre podem dir
que hi havia present tot el poble, per saber com era el nou rector i què
diria en la seva presentació.
Hi havia Mn. Josep
Capellas, que n’havia
estat cinc anys com a rector i estava destinat a la Granada; també hi havia
sacerdots veïns, la meva família i coneguts.
Les meves primera paraules van ser que venia
a continuar a predicar el missatge de Jesús exposat pel rectors que m’havien
precedit, especialment per Mn. Josep Capellas. També vaig dir que volia ser
amic de tothom i que la casa rectoral estava oberta per a tots els bonastrencs.
Vida a Bonastre
Vaig anar a viure amb la meva mare a la casa rectoral; el
mobles me’ls va dur un veí de Bonastre
que tenia un camió. Joves, i també nens i nenes de la parròquia, van venir a
ajudar a descarregar el camió i posar les coses en el seu lloc. Eren les nou
del vespre.
Jo
anava vestit amb sotana com tots els sacerdots d’aquell temps.
A Bonastre vaig estar molt bé. En el meu temps
es va posar el cine parroquial, es van fer els bancs de l’Església per
reemplaçar les cadires que hi havia, es va pintar l’altar del Roser i es va
consagrar l’altar major. Beneí el nou altar de la Puríssima, el dia 31 de maig de 1955, el Rdm. P. Emilià Riu.
També es va fer l’altar de santa Quitèria.
Religiosament
Bonastre estava força bé.
Hi havia missa cada matí i rosari a la tarda.
La Setmana Santa se celebrava amb tota solemnitat, es feien el oficis i moltes
persones anaven a combregar. El Dijous Sant hi havia la missa solemne i es
feien torns de pregària al Santíssim. El Divendres Sant, el Via Crucis es feia
per tot el poble. El Dissabte Sant es feia la missa solemne de Resurrecció. Al
mes de maig es feia el mes de Maria.
Missa en llatí
La
missa es deia en llatí. A la missa d’onze, els diumenges i festes, en Pere
Mercader, de cal Casat, cantava l’introit en llatí.
Cada
dia, al migdia, venia “la campanera”, a tocar l’Angelus.
Temple obert
El
Temple estava obert tot el dia i es tancava al vespre. Algunes persones hi
entraven per resar i fer la visita al Santíssim.
Celebració de les principals festes
Se
celebrava solemnement la festa de la Immaculada Concepció. Les Filles de Maria
tenien la missa de comunió general cada primer diumenge de mes.
Els
diumenges de Quaresma es feia solemnement el Via Crucis.
Cant de les caramelles per Pasqua
El Dissabte Sant al vespre es cantaven les
caramelles que havia assajat Mn. Llorens Boloix, d’Albinyana, el poble del
costat.
Corpus
Per la festivitat de Corpus es feia processó
amb el Santíssim per tot el poble. El Santíssim es parava en els altars molt
ben adornats, als portals d’algunes cases.
FESTES DEL FINAL DEL MES DE MARIA I DE LA CONSAGRACIÓ DE L’ALTAR MAJOR
DE LA PARRÒQUIA DE SANTA MAGDALENA DE
BONASTRE
PROGRAMA
GRANS FESTES, que se
celebraran, ajudant Déu, els dies 28, 29, 30 i 31 de Maig del 1955, en ocasió
del final del mes de Maig del 1955, en l’ocasió del final del mes de Maria i
oferiment a la Immaculada del seu nou altar.
DISSABTE, dia 28
Al migdia Gran repicada de campanes.
Al vespre a les 10: Rosari i mes de Maria:
Nota: Abans y després, confessions.
DIUMENGE, dia 29
Matí. — A les vuit:
Solemne missa cantada:
de comunió general per a les Filles de Maria.
Tarda.— A les 6: Rosari, mes de Maria, Trisagi Marià,
Processó amb la imatge de la Verge, sermó i consagració del jovent a
l’Immaculat Cor de Maria. Imposició de medalles a les noves Filles de Maria.
Veneració de la imatge i càntics.
DILLUNS, dia 30
Matí.—A les 8: Missa dialogada.
Vespre.—A dos quarts de deu: Rosari i Mes de Maria.
Hi haurà un confessor extraordinari.
A les 10. conferencia pel
Rvd. Dr. Pere Tena, Pvre.
L’altar i el seu significat, al Centre
Parroquial.
DIMARTS, dia 31
A les 8: Missa dialogada.
A les 10: Benedicció del nou altar de la Puríssima pel Rdm P. Abat
Emilià Mª. Riu .O.S.B i seguidament solemne Consagració de
l'altar Major, dedicat a Santa Magdalena.
Missa Pontifical
cantant-se la missa Orbis Factor
alternant la missa pels sacerdots que cantaren missa els anys 1950-51 i el poble.
Tarda.—A les 6: Rosari i mes de Maria.
DIMARTS, dia 31
A les 7: En la
sala del Sindicat, presentació de l'assaig líric i en prosa:
LA NEGRA
original de D.
Raura.
Acte seguit
El principal per llogar
de J. Ballester, per l'elenc escènic del Centre Parroquial.
U. i. O. G. D.
Document de la consagració de l’altar major.
A los treinta y uno de mayo de mil
novecientos cincuenta y cinco, martes, dentro de la octava de Pentecostés, yo
el infrascrito Emiliano M. Riu, O. S.B. Abad Visitador de la Provincia española
de la Congregación Benedictina Subiacense, delegado por el Exmo. y Rvdmo. Sr.
Dr. D. Gregorio Modrego Casaus, Arzobispo-Obispo de Barcelona, consagré como
ara fija, según el rito del Pontifical Romano, el Altar mayor de la Iglesia
parroquial de Santa Magdalena de Bonastre, dedicándolo a honor de dicha Santa y
depositando en él reliquias de los santos mártires Aucto y Felicísimo. En esta
consagración fue asistido de los Rvdos. Salvador Albuixech y Fernando Palau en
calidad de ministros sagrados. Acto seguido celebré Misa Pontifical sobre el
nuevo altar y fueron anunciadas a los fieles las indulgencias concedidas por el
Rvdmo. Ordinario a quienes en tal día, o en el aniversario de la consagración
visitaren dicho altar. En fe de lo cual, y a tenor del canon 1158 del Código de
Derecho Canónico, firmo la presente Acta, que como testigos suscriben también
el Rvdo. D. Juan Serra, Pbro. Cura-Párroco de dicha iglesia y los antes citados
Ministros Sagrados.
Bonastre, treinta y uno de mayo de mil
novecientos cincuenta y cinco.
Lo firman
Emiliano M. Riu Ab. Visit.
Hay un sello
Palau, Albuixech Pbro. Vicario
Juan Serra Pbro. Párroco.
-----------------
“Corte” i confecció
Es va fer un curset
de “corte” i confecció a la casa rectoral, per a les noies del poble. Venia a
fer el curset una dona de Barcelona.
Escolania
Una de les coses que m’ha agradat més, és tenir una bona escolania. A
més que realça les solemnitats litúrgiques, és una ocasió per als nens que
serveixen l’altar que estiguin atents a la celebració, hi participin i
l’estimin.
Nens a
l'escolania: Sebastià Vilaseca,
Joan Vilaseca, Josep Mercader, Marcel Font,, Joan Pagès, Josep Sanromà, Josep
Lluís Godall i altres.
De l’escolania, dos nens que volien ser sacerdots anaren al Seminari de
Tarragona.
Gelada d’arbres
L’any 1956 va ser un any de molt fred i d’un vent molt fort. Feia por
sortir de casa. Les palmeres davant la casa rectoral es movien molt i feien
molt soroll. Alguns arbres és varen gelar i es van haver d’arrencar o podar.
Repartiment de llet
i mantega que venia d’Estats Units
Es va demanar una llista de les cases més pobres i periòdicament se’ls
donava llet en pols i mantega. Les famílies pobres estaven molt contentes,
perquè la llet i la mantega eren molt bones.
Imatge de la Mare
de Déu a la plaça del Sagrat
Com acabament del mes de Maig, dedicat a la Verge, es va posar una
imatge de la Mare de Déu, que s’havia comprat a Tarragona, a la Plaça del
Sagrat, al costat del temple parroquial. Es va celebrar una petita festa.
El paleta del poble va fer el peu i la pilastra per posar la Verge del
Sagrat a sobre. En aquell espai, al costat de l’Església, que estava ben
arreglat, ja hi havia també una creu, en record de la Missió.
La meva mare
Beatriu i les nenes i noies
La meva mare es trobava molt bé a Bonastre. Reunia les
nenes i les noies joves i els ensenyava a fer menjars i a cosir.
A les noies grans
els donava consells. Tenia cinquanta-tres any.
Centre parroquial
Quan vaig anar a Bonastre hi havia dues diversions per a la joventut. El cafè del poble, on hi havia una sala gran i
cada diumenge i dies de festa s’hi feia ball; i el centre parroquial, on entre
altres activitats, s’hi ballaven sardanes.
La joventut anava
als dos llocs i alguns nois i noies alternaven el cafè i el centre parroquial.
Cine a Bonastre
A Masllorens, poble
veí, tenien una sala gran que va fer mossèn Anton Torné. Cada diumenge s’hi
feia cine.
Un dia el rector de
Masllorens, Mn. Pere Sitjà, em va proposar que a
Bonastre també es podia fer cine, a la sala que hi ha a la casa rectoral, i que
podríem passar-hi les mateixes pel·lícules que es passaven a Masllorens.
La idea era bona,
però ¿com comprar la màquina i les cadires per seure?
Es compra la màquina de
"fer cine"
La Parròquia era pobra i no tenia diners per comprar la màquina i les
cadires.
En vaig parlar amb algunes persones de confiança i em van dir que es
podia demanar a alguna casa rica del poble un préstec per comprar la màquina, i
que les cadires es podien posar del temple: anar-les a busca i tornar-les al
temple cada festa.
Referent al préstec de diners, algunes cases hi van estar conformes,
altres no. Una d’elles va donar una quantitat important. D’aquesta manera es va
comprar la màquina de fer cine i, a poc a poc, és van tornar els diners que
havien deixat.
Vam saber que un senyor venia “una màquina de setze” per fer cine, de
segona mà. El vàrem a anar a veure i quedàrem entesos, i cap a Bonastre amb la
màquina de fer cine. La màquina anava molt bé i es el cine es veia “de
pel·lícula”.
A Bonastre es
posa cine
El recader de
Vila-rodona anava a buscar la pel·lícula, que es llogava, i el Nodo que deixava
el Consolat Americà. Ho deixava a l’estació de Roda de Barà, d’on s’anava a
recollir.
En Pere Gibert de
cal Claro feia de maquinista, en Joan Godall de cal Mundet cobrava, i la
Margarida Batet venia caramels.
A la vigília, al
despatx de la casa rectoral passaven la pel·lícula. Si hi havia alguna cosa no
pròpia es tallava. Moltes vegades, casi bé sempre, la pel·lícula es
desenganxava, ja que l’havien tallat abans en els mateixos punts, i l’havien
tornat a enganxar per tornar-la sencera.
La idea de fer cine
va ser molt ben acceptada i es pot dir que tota la joventut hi anava.
Sardanes davant la rectoria
Després del cine es
feien sardanes davant la casa rectoral i la majoria de les persones es
quedaven, algunes a veure-les, altres a ballar-les.
Tothom estava
content.
Ball a la festa major
A les festes majors
i en alguna altra festivitat, es feia ball a la plaça del poble.
Nou batlle de Bonastre
En Josep Marlès
deixa de ser batlle de Bonastre i el succeeix en Benigne Sanabre.
Bonastre passa a
l’arquebisbat de Tarragona
En saber que els
pobles de la província de Tarragona passarien a l’Arquebisbat de Tarragona,
vaig a anar a veure el Dr. Gegorio Modrego, Arquebisbe - Bisbe de Barcelona i
li vaig manifestar el meu desig de no passar a l’Arquebisbat de Tarragona.
Les raons que li
vaig donar eren:
Que jo era fill del
Vendrell i que difícilment em deixarien marxar.
Que ja feia més de
tres anys que estava a Bonastre.
Que tota la meva
família vivia a Barcelona.
Que jo desitjava una
parròquia de nova creació.
Que jo era jove i encara que a Bonastre em trobava bé, trobava que el
poble era petit i desitjava una parròquia més gran.
El Dr. Gregorio em va escoltar i em va dir que en parlaria amb
l’arquebisbe de Tarragona.
Renuncio a la parròquia de Bonastre
Pocs dies abans de
passar Bonastre a Tarragona em criden de Secretaria del Bisbat de Barcelona i
el Dr. Malla em diu que renunciï a la parròquia de Bonastre, ja que era rector
en propietat.
Davant del bisbe
auxiliar, Dr. Narcís Jubany, firmo el document de la renúncia de la parròquia
de Bonastre.
Bonastre passa a
l’Arxidiòcesi de Tarragona
A finals d’octubre
de mil nou cents cinquanta set es publica que els pobles de la província de
Tarragona passaven a l’arquebisbat de Tarragona, conforme estava escrit en el
Concordat entre la Santa Seu i Espanya.
Visita al Sr.
Bisbe de la Diòcesi de Barcelona
En passar Bonastre a
l’Arquebisbat de Tarragona, vaig anar veure el Dr. Modrego i em va dir que ja
n’havia parlat amb el Dr. Benjamín Arriba i Castro i que ja m’ho arreglaria.
Ja em tens cap a
Tarragona.
Mentre esperava,
vaig trobar l’arxiprest del Vendrell, Jaume Urgell que també s’esperava.
Quan vaig entrar, el Dr. Benjamín em va rebre molt serio perquè ja sabia
per què hi anava. Em va dir que si jo marxava els altres sacerdots també
voldríem fer el mateix. En veure que jo insistia i li donava les meves raons,
em va dir que parlés amb el Vicari General, el Dr. Vives.
Ell em va dir que si
no estava content d’estar a Bonastre que ja em canviarien. Però al dir-li que
estava content d’estar-hi i al donar-li les meves raons, em va proposar que
arribéssim a un acord.
L’acord a què vàrem
arribar era que jo esperés a que sortissin els primers nomenaments i que, un
cop nomenat el nou rector, jo podria marxar.
Visita pastoral
El Cardenal
Arquebisbe de Tarragona va fer la visita pastoral, com ja havia fet altres
vegades l’Arquebisbe de Barcelona, y va confirmar els nens i nenes que ho van
demanar.
Nomenament del rectors
A principis de gener
de 1959 van sortit els nomenaments de rectors, entre ells Mn. Josep Monner, que
em va succeir.
Nou rector de Bonastre
El
rector que van nomenar de Tarragona es deia Mn. Josep Monner. Sabia molta
música i era organista.
És va fer l’entrada
del nou rector amb molta assistència i jo em vaig acomiadar de Bonastre.
Tinc molt bon
record dels anys que vaig passar a Bonastre
Venia molta gent a
l’església, tenia molts escolans i moltes persones a ajudar-me.
Es feien les festes
amb molta solemnitat: Nadal, Reis, Setmana Santa, Santa Magdalena. Tots Sants,
etc.
Un sacerdot foraster
predicava el “novenari d’ànimes”.
El mes d’octubre es
resava el sant rosari cantat pels carrers.
El dia de Tots Sant
s’anava al cementiri per resar pels difunts.
Actes de culte
Cada dia de la
setmana es deia la santa missa al matí i es resava el rosari.
Els diumenges i
festes hi havia missa a les vuit, resada, i a les onze cantada.
Com que la missa era
en llatí, un lector des de la trona ho traduïa i ajudava a contestar.
Els diumenges a la
tarda es feia catequesi pels nens i nenes.
Després de sopar es
feia cercle d’estudis per nois i per noies.
Per Pasqua es
cantaven caramelles que havia assajat Mn. Llorens Boloix, rector del poble veí
d’Albinyana.
A la vigília del
Reis venien els Reis per la carretera de Masllorens i anaven a adorar el nen
Jesús a l’Església i després al cafè del poble, on es repartien les joguines
que havien portat les famílies.
La majoria dels
homes anaven al camp i les dones i noies feien jerseis de llana per enviar a
Barcelona i guanyar algun cèntim. A l’hivern ho feien a casa, a l’estiu es
posaven al carrer davant les cases.
Barcelona, 1 de novembre de 2009
Festivitat de Tots Sants
Enllaços d’interés