FESTIVITAT DE LA MARE DE DÉU DE LA MERCÈ
24 de setembre. Festa de precepte a Barcelona

Celebrem, avui, la festivitat de la Mare de Déu de la Mercè, una festa de casa nostra. La Mare de Déu de la Mercè és invocada pels barcelonins, i cada any la ciutat de Barcelona celebra la seva festa major aquesta setmana.

Litúrgicament parlant, no és patrona de la ciutat, sinó de la diòcesi, ja que la patrona és santa Eulàlia, segons va declarar Pius IX, l'any 1868.

La solemnitat de la Mare de Déu de la Mercè va unida al record històric de la fundació de l'Orde Mercedari, instituït per al rescats dels captius, i inspirada, segons la tradició, per la mateixa Mare de Déu a sant Pere Nolasc, a sant Ramon de Penyafort i al rei Jaume I , el Conqueridor.

Era el segle XIII, i molts cristians eren captius dels musulmans, i ells invocaven la Verge pel seu alliberament i la Verge els va escoltar, fundant l'orde dels mercedaris, els quals, a més a més dels vots de pobresa, obediència i castedat, hi afegien un quart vot, el de quedar-se en lloc dels captius, si la seva fe trontollava i en tenen una greu necessitat.

El seu primer temple a Barcelona va ésser edificat pels mecedaris, prop del mar, i l'actual imatge és del segle XIV, i el temple és del segle XVIII.

Si podeu, aneu a venerar aquesta imatge tan bonica i històrica, que ha beneït moltes vegades la nostra Ciutat.

Aquesta imatge fou solemnement coronada pel bisbe de Barcelona Jaume Català l'any 1888.

Quines lliçons podem aprendre de la festa d'avui? Moltes poden ser, però fixem-nos en una solament: la sol·licitud de Maria per les persones necessitades.

"El fet d’haver-se dignat Nostra Dona Santa Maria descendir a Barcelona, no pas com a capitana esforçada de cap llinatge de tropa, sinó com a suavíssima redemptora de captius; d’haver ensenyat a acomplir tal redempció, no precisament matant moros, sinó comerciant amb ells civilment, amb dignitat, i en tot cas, si així calgués, donant-se els seus fills de la Mercè en rescat dels que gemegaven en les presons de la moreria" (Del llibre de Nostra Senyora de la Mercè, del pare Miquel d’Esplugues).

Maria, a Canà de Galilea, nota que quelcom passa en aquell convit, on hi és Jesús i alguns dels seus deixebles, i assabentada, pels criats, que faltava el vi, demana a Jesús que faci un miracle i diu als qui servien: "Feu el que Ell us digui" ( Jn 2,5) ). Jesús, malgrat no haver arribat la seva hora, fa el primer miracle per complaure la seva Mare i perquè aquells nuvis no passessin la vergonya que se'ls hagués acabat el vi. Què passaria si en una de les nostres noces, al final del banquet, en lloc de xampany es servís aigua embotellada?

L'actitud sol·lícita de Maria a Canà de Galilea, atenta a les necessitats, és la mateixa actitud de la Mare de Déu de la Mercè del segle XIII, com del segle XXI. El mot "mercè" vol dir gràcia, favor, ajut, i pressuposa una actitud de compassió, misericòrdia i benvolença.

També, avui, la Mare de Déu ens diu a nosaltres: " feu el que ell us digui". Jesús ens diu moltes coses, i nosaltres l’hem d’escoltar.

"Mercè" vol dir gràcia, i hem de recordar que moltes persones, lluny, o a prop nostre, viuen en desgràcia. Ja no hi ha captius en terra de moros, però arreu del món continuen havent-hi presos privats de llibertat i de dignitat, i captius, que semblen lliures, però encadenats fortament: pels diners, la pobresa, la marginació, per petits o grans delictes, manca de treball i altres maneres. Hi ha esclaus de la droga i noies encadenades a la prostitució organitzada, i cristians que no volen, de cap de les maneres, perdonar el qui els ha ofès.

Un dels problemes actuals de la nostra societat és el de la migració. Persones que arriben de tot arreu, especialment en vaixells, i que vénen, algunes, sense cap paper, a la bona de Déu. Què s’ha de fer amb aquestes persones, que també són fills de Déu? La solució pot ser múltiple, el que no es pot fer es deixar-los d’ajudar. Cal, doncs, allargar-los la mà.

La Mare de Déu de la Mercè ens motiva per alliberar-los de la seva captivitat, per trencar totes les cadenes i conquerir la llibertat.

Aquella noia de Natzaret que l’àngel va saludar com la plena de gràcia. La que Elisabet va proclamar benaurada, perquè havia cregut. Que en un impuls d’agraïment i entusiasme, va reconèixer que Déu havia fet meravelles en ella i que totes les generacions la proclamarien benaurada. La que al peu de la creu va rebre del seu Fill crucificat la missió de ser mare de tots els homes.

Hem d’agrair a Maria tot el que ha fet per nosaltres al llarg de la nostra vida; si ho sabéssim, probablement repetiríem: Moltes gràcies, gràcies, mare, per tot el que heu fet per mi.

Acabem amb aquestes paraules tan boniques dels goigs de la Mercè. "Dels captius mare i patrona, puix que del cel heu baixat. Patrona de Barcelona, protegiu nostra ciutat".