Germans i germanes en el Senyor:

Falten només tres setmanes per a la gran festa de la Pasqua, i l'Església, que pressuposa que fem penitència, dejuni i almoina, en aquest quart diumenge de Quaresma sembla que ens vulgui dir: respireu una mica, i per això permet que discretament hi hagi flors a l'altar i que s'hi pugui tocar l'orgue.

Preparem-nos per a la gran festa de la Pasqua.

L'evangeli que suara hem acabat de llegir és un evangeli ple d'ensenyances, si les volem aprendre.

En els primers segles de l'Església, aquest evangeli tan bonic es llegia i es comentava a la catequesi que es feia per a les persones grans que assistien al catecumenat, que era un temps prudencial per preparar-se a rebre el baptisme. Era una catequesi baptismal.

Imaginem-nos Jesús fent fang amb la seva saliva i untant els ulls d'aquell home que era cec de naixement i dient-li: "Vés a rentar-te a la piscina de Siloè". Aquest nom significa "enviat". Ell hi va anar, s'hi rentà i tornà veient-hi (Jn 9,7) Imaginem-nos també l'alegria d'aquell home en comprovar que hi veia molt bé.

En aquest cas, Jesús no demana, per curar-lo, la seva fe en Ell, sinó que es mou per la seva bondat i com a conseqüència de la pregunta que li varen fer els seus deixebles: "Rabí, qui va pecar perquè naixés cec aquest home: ell o els seus pares?" (Jn 9,2). La resposta de Jesús és clara: "No ha estat per cap pecat, ni d'ell ni dels seus pares; es perquè en ell es revelin les obres de Déu" (Jn 9,3).

Les malalties no són sempre conseqüències del pecat; algunes vegades, sí. Qui pot afirmar que la sida, per exemple, no és, alguna vegada, conseqüència del pecat? Tots coneixem la història de Job, carregat de nafres i malalties, i la paraula de Déu ens diu que, en la terra, no hi ha ningú com ell, entregat i recte, temorós de Déu i apartat del mal (Jb 1,8).

La majoria de nosaltres hem rebut les aigües baptismals quan érem petits i no hi aportàvem res, només la nostra feblesa d'infants petits. Tot ho va posar Déu; tot va ésser gràcia seva.

I des de llavors, a mesura que vam anar creixent, hem avançat en el camí de la vida; aquella llum que ens va il·luminar s'ha fet gran i ha estat una llum capaç de fer-nos descobrir el camí de Jesucrist, de fer-nos estimar l'Evangeli, d'ensenyar-nos a viure com a cristians i a posar la nostra confiança en l'amor de Déu.

Però no tots els batejats reaccionen de la mateixa manera, com no reaccionaren, de la mateixa manera, els jueus que veieren el miracle de la curació del cec de naixement.

Tres actituds: la dels fariseus, la dels pares del cec, i la del cec.

Veiem els fariseus, que tanquen els ulls i no accepten, de cap de les maneres, Jesús. No tan sols no l'accepten, sinó que el conceben com un gran pecador, perquè ha fet una obra de misericòrdia en dia de dissabte. És el pecat contra l'Esperit Sant. Tancar els ulls per no veure la llum. Jesús digué: "Si no sou més justos que els fariseus, no entrareu en el regne dels cels" (Mt 5,20).

Els pares del cec, que en preguntar-los si el seu fill havia nascut cec i com era que ara veia, contesten amb molta murrieria: "Nosaltres sabem del cert que aquest és el nostre fill i que va néixer cec. Però com és que ara hi veu i qui li ha obert els ulls, nosaltres no ho sabem. Això ho heu de preguntar a ell; ja és prou gran i ell mateix us donarà raó del que ha passat". (Jn 9,20-21). Diuen que ell ja és gran i que ho preguntin a ell, perquè tenien por als jueus i no s'hi volien comprometre. També nosaltres, en la nostra vida, de vegades no ens volem comprometre i dissimulem, i potser no ho hauríem de fer.

La reacció del cec, que a poc a poc passa, de no saber qui era Jesús, a adorar-lo. El cec és dòcil a la paraula del Senyor. Fa el que Ell li diu. Va a la piscina i s'hi renta, reconeix que Jesús és un profeta i que Déu no escolta els pecadors, és testimoni de la veritat, i en cert sentit, és màrtir, ja que va ser exclòs de la sinagoga. Jesús l'ha curat corporalment i espiritualment. Ara és un home que hi veu i que creu.

També, entre persones del món i els nostres cristians, hi trobem algunes que no han cregut mai o que han renegat de Jesús. Han perdut la fe i voldrien que Jesús desaparegués. Quanta persecució religiosa no hi ha hagut, i no n'hi ha, per fer desaparèixer Jesucrist? Però Jesús sempre triomfa. Nosaltres som testimonis del triomf del Crist en les moltes persecucions que ha tingut l'Església.

Permeteu-me una anècdota. Un dia va venir a veure'm una noia, que em va dir que havia perdut la fe. Després de una llarga conversa, em va manifestar: jo voldria tenir la fe que vostè té. Jo li vaig contestar que la fe és un do de Déu i que jo en voldria tenir més encara.

Alguns cristians, com els pares del cec, no es volen comprometre i viuen un cristianisme descafeïnat. Admiren Jesucrist i el seu missatge, però no s'hi volen comprometre.

El precepte dominical no existeix i ja no parlem d'anar a combregar i confessar. Ara ve la Setmana santa, i per a molts seran dies de lleure i no es recordaran de la passió i mort i resurrecció del Senyor.

Però hi ha un gran grup, que estima de veritat Jesucrist, i d'aquests hem de ser nosaltres, que, com el cec, hem de defensar Jesucrist, l'hem d'estimar i l'hem d'adorar, i, morint als nostres pecats, hem de ressuscitar amb Ell el dia gran de la Pasqua.

La missió de Jesús és il·luminar i donar la vista als cecs. En la sinagoga de Natzaret Jesús s'atribueix aquestes paraules del profeta Isaïes: "L'Esperit del Senyor reposa sobre meu, perquè ell m'ha ungit. M'ha enviat a portar la bona nova als pobres, a proclamar als captius la llibertat i als cecs el retorn de la llum, a posar en llibertat els oprimits, a proclamar l'any de gràcia del Senyor" (Lc 4,18-19).

La nostra pregària, en el dia d'avui, han de ser les paraules del cec de Jericó: "Senyor, fes que hi vegi!" Jesús digué: "Recobra la vista; la teva fe t'ha salvat". (Lc 18,41-42). Que el Senyor ens digui "recobra la vista" perquè la nostra fe sigui molt gran.

Nota. Són de lloar les parròquies que fan una col·lecta simbòlica, un petit donatiu, per comprar el ciri pasqual.